El dia internacional de
lluita contra el paludisme o malària, que se celebra cada any el 25 d'abril a
proposta de la OMS des de 2007, és sempre una oportunitat per examinar l'estat
de la lluita contra les malalties de més mortalitat al món després de la sida i
la tuberculosi. Segons dades de la OMS, cada any moren al voltant d'un milió de
persones, afectades pel paràsit sanguini Plasmodium que transmeten mosquits del
gènere Anopheles en zones tropicals. D'aquestes morts -que altres fonts xifren
entre 0,7 a 2,5 milions - el 75% són nens africans menors de 5 anys.
Altres dades que
indiquen la magnitud del problema és que uns 3.000 milions de persones viuen en
àrees on la malària està present i que uns 300-500 milions contreuen la
malaltia cada any, sent una malaltia endèmica en més de cent països, als quals
colpeja en la seva activitat i capacitat econòmica. L'economista Jeffrey Sachs
ha estimat que la malària comporta cada any una pèrdua d'entre 1% i 1,5% del
PIB dels països afectats, una forta llosa que han de suportar economies ja
dèbils de per sí.
Per què és tan complex
vèncer la malària? Hi ha diverses raons; una d'elles és que la malària està
provocada per un paràsit humà, el Plasmodium, i els paràsits són agents
infecciosos molt més complexes que els virus o els bacteris. De fet, no hi ha
cap altra vacuna contra un paràsit humà.
La notícia més esperada
segueix sent l'arribada de la vacuna contra la malària que desenvolupa
l'espanyol Pedro Alonso a Moçambic (on va arribar el 1995), amb una evolució
positiva en l'últim any, i que actualment ja es troba en fase d'estudi III. Recentment
ha demostrat una eficàcia d'entre el 45% i el 50% després d'un estudi amb 6000
nens de fins a 17 mesos vacunats en 11 centres mèdics de set països africans
diferents.
La vacuna és el resultat
d'un treball iniciat fa ja 25 o 30 anys, i que compta des de l'any 2000 amb
l'importantíssim suport de la Fundació Bill i Melinda Gates. Cal recordar que
la vacuna RTS,S és realment propietat de la multinacional britànica Glaxo, ja
que el seu desenvolupament es va iniciar a la seu central de GlaxoSmithKline (GSK)
Biologicals, a Bèlgica, a finals dels anys vuitanta. Glaxo és per tant la que
està desenvolupant el fàrmac en les seves diferents facetes clínica,
farmacèutica i administrativa. Per això, aporta els fons pel desenvolupament de
la vacuna, si bé també contribueixen institucions públiques o entitats
filantròpiques privades com pot ser la pròpia Fundació Gates.
Fa un parell de mesos el
propi Pedro Alonso, director de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), assenyalava que
l’objectiu actualment està marcat pel 2015; en els 2-3 anys que falten s'espera
poder confirmar la durada de la protecció perquè la OMS pugui avaluar els
resultats i prendre una decisió sobre la seva aplicació.
El propi Pedro Alonso
assenyalava que confia en que el preu de la nova vacuna RTS,S se situï entre els 5 i 6 euros com a màxim.
Ha recordat que la farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK) està compromesa a
subministrar la vacuna a preu de cost, ja que aquesta es desenvolupa a partir
d'una matèria primera barata i un procés de producció que no és car, encara que
ha subratllat que la xifra no és “oficial” i, en qualsevol cas, ell no és la
persona adequada per posar un preu.
Mentrestant, no s'ha
d'oblidar que existeix una mesura molt eficaç, la protecció dels nens africans
menors de 5 anys mitjançant mosquiteres impregnades, que segueix sense tenir
l'extensió que hauria de tenir. La cobertura mitja se situa actualment al
voltant del 70% als països més afectats per la malària, inferior a l'objectiu
marcat del 80%, malgrat tractar-se d'una mesura barata (preu aproximat de 7,5
euros el familiar) que protegiria a aquests nens dels atacs nocturns dels
mosquits.
El Fons Mundial
contra la Sida, Tuberculosi i Malària és el principal financer
internacional d'aquestes activitats, que ha vist frenat el seu finançament els
últims anys davant diversos dubtes sobre el correcte destí dels fons. De fet
Espanya ha congelat els últims temps la seva aportació, que havia arribat a 100
milions de dòlars el 2007, una xifra molt elevada. Seria desitjable que Espanya
reprengués les seves aportacions, ara que els dubtes sobre la gestió econòmica
del Fons Global semblen haver-se dissipat.
D'altra banda, no deixa
de resultar útil escoltar les paraules de Bill Gates, que en la seva visita del
passat febrer a Espanya per intentar convèncer a Rajoy de que Espanya mantingui
els seus nivells d'ajuda al desenvolupament (petició fracassada a la vista de
la brutal retallada aplicada per Espanya en els pressupostos de 2012), va
declarar que els esforços d'Espanya haurien d'anar dirigits als països més
pobres – com els africans – i no a països de renda mitjana com el Perú, un dels
que reben més fons de la cooperació espanyola. Va posar l'exemple de les
mosquiteres contra la malària, barates, com una de les mesures a promoure.
És cert que poden
agradar més o menys les declaracions de Bill Gates, una figura a la qual
acompanya sempre la polèmica al món solidari; cal recordar que el seu autor,
ara convertit en apòstol de la filantropia, ha representat durant anys el
capitalisme més genuí i ha reunit el seu ingent patrimoni amb el monopoli
mundial de facto dels seus programes de computador. Però això no hauria
d'impedir valorar l'encert de la seva proposta.
Donem suport amb fermesa
a la vacuna contra la malària de Pedro Alonso, que va camí de convertir-se en
un dels científics espanyols que deixarà més petjada a la història, però mentre
no arriba, donem suport a l'ús de mosquiteres impregnades amb insecticida, que
tenen una eficàcia limitada durant 2-3 anys i que han de ser substituïdes regularment. Milions de nens africans ho
agrairan.
